L’escriptor, poeta i columnista mallorquí Sebastià Alzamora confessa públicament, en un detallat article titulat «Sí, sóc alcohòlic», la seva dependència de l’alcohol i com va fer per reconèixer el seu problema i decidir sortir-se’n. Explica sense embuts el seu deteriorament físic i mental i la seva resistència a admetre aquesta decadència, que va arribar fins al punt de quedar-se gairebé cec. També ens descriu els símptomes conductuals de la malaltia, els que veiem repetits en tantes i tantes persones, i que ell va sofrir durant tres anys: des que va començar a assumir la seva condició fins que va fer el clic, com diu ell. O sigui, quan va tocar el seu fons.
El seu escrit, sincer i colpidor, es publica quan fa sis mesos que està abstinent. Reconeix que tot just ha fet una neteja física, segons ell molt dura i inoblidable, i que és al començament d’un camí de compromís per tota la vida. Alhora es felicita per haver recuperat les aptituds que l’alcohol li va prendre, la vista, l’humor, l’agilitat mental… En les seves paraules comprovem que ha après bé la lliçó i ens la transmet clara i completa. Ens manifesta que no vol tornar-hi mai més, que està il·lusionat i que haurà de mantenir la guàrdia ben alta per no recaure.
Aconsellem, doncs, a qualsevol persona que vulgui saber què és l’alcoholisme que llegeixi aquesta confessió: la d’una persona que es reconeix com alcohòlica i que, com a bon escriptor amb diversos premis, sap explicar-nos-ho molt bé.
Enllaços:
Català: http://www.ara.cat/dossier/alcoholic_0_1707429280.html
Sí, sóc alcohòlic
www.ara.cat
L’escriptor i articulista de l’ARA Sebastià Alzamora fa pública en aquestes pàgines la seva difícil relació amb l’alcohol, com va caure molt avall…
Castellà: http://www.ara.cat/es/soy-alcoholico_0_1708029329.html
Sí, soy alcohólico
www.ara.cat
El escritor y articulista del ARA Sebastià Alzamora hace pública en estas páginas su difícil relación con el alcohol, como cayó muy abajo y como lo ha superado. Es un testimonio sobrecogedor, «un gesto de amor y gratitud a las personas que me han rescatado». Y un grito de alerta sobre un gravísimo problema social demasiado a menudo ignorado, incluso tolerado y frivolizado.
Una abraçada a tots i totes!!!
Pep Padró.